Club de Veus Anònimes

Nueva sesión de platos más templados que calientes, haciendo honor al entretiempo en que nos encontraremos. Este viernes se unirán a nuestra habitual cita insignes artífices de dos webs referencia de la cultura catalana: A Viva Veu y Comentari Anònim, la facción dura de Gent Normal. Si hace pocos días publicábamos una avanzadilla con algunos de los temas que a Jordi Garrigós (Gent Normal) y a Arnau Sabaté (A Viva Veu) les gusta escuchar antes de que llegue el solsticio de verano, este viernes 31 en la [2] de Apolo impartirán un master práctico sólo apto para tobillos entrenados y aprendices de Charles Denner en películas de Truffaut. Podéis hacer tiempo hasta la noche leyendo las webs que arriba os enlazamos y que acumulan todo lo que nos gusta: entusiasmo, subversión en dosis precisas, pasión nivel hool y un paladar cultural que nos obliga a tenerlas de programa de mano. Siempre. Para cualquier cosa.

 Si sois socios Plastic Club o entráis antes de las 02:30 con la tarjeta abono del Primavera Sound 2013, tenéis entrada libre; los que no, pensad que diez euros es un precio barato para la springtime session que os ofreceremos. Sea como sea y no necesariamente en ese orden: venid y bailad.

Springtime for OWNW #2 Round

Quique Ramos Spring Hits:

ABELARDO CARBONÓ: Muévela

"Acabada de descobrir al CD que acompanya la revista Rockdelux d’aquest mes. Feia temps que no escoltava els cds recopilatoris de segells, però sent Munster he fet una excepció. El cd està ple de hits i no descarto posar-ne algun altre. No em penso posar difícil per una nit que surto!. Mentre un us l’agafeu amb paper de fumar la resta estarà ballant. Barreja boja de ritmes: cumbia, afrobeat i Luixi Toledo. Tot en un. Divertidíssim!"

AL ESCOBAR: Tighten up

“¡Aaaaaaprieta!”. Aquesta la poso sempre quan m’aburreixo de posar la típica cançó de indie amb guitarres un cop i un altre, que sol coincidir amb que porto un parell de copes i començo a pujar-me per les parets. Probablement sigui una de les millors cançons del món en la seva versió definitiva. El hitazo de Archie Bell & the Dells passat pel sedàs latino de Al Escobar. Està al recopilatori “New York latin hustle” (Soul Jazz), que és per pixar i no treure gota. Bugalú barrejat amb música disco = moviment de cucu assegurat."

ENGLISH SINGLES: Ordinary girls

"El meu grup favorit de pop cridaner d’avui en dia són els English Singles. És el grup nou del Scott Miller, de Bananas, Nar i Bright Ideas, eterns segona fila amb molt mala pata i un olfacte gegant pel hit. Son de Stockton, com els Pavement, i si us agraden Television Personalities, McTells i sou capaços d’imaginar als primers Weezer tocant el “Casino Classics” de Comet Gain: són el vostre grup."

TOM TOM CLUB: Genius of love

"La millor cançó del món. Per ballar com idiota, moure el braços sense ritme, picar de mans, cantar “piri piri”, per estar molt content. Només la poso quan estic entre amics o molt confiat perquè si un dia la punxo i ningú balla se’m trencarà el cor i no tornaré a posar discos a una festa mai més. La porto sempre, incomprensiblement no la poso gairebé mai. A aquesta cançó hi ha cites a mestres del bailoteo com el Bootsy Collins, el James Brown, Kurtis Blow, Smokey Robinson, Bob Marley o la parella de genis rere els controls Sly and Robbie, que estaven a la gravació i es van animar a picar de mans. Una última cosa: el ritme de la cançó serveix de base a una de les meves favorites de la Mariah Carey, la incommensurable “Fantasy”.

LOS UROGALLOS: Como un tigre

"A qui vull enganyar? L’únic grup que de veritat m’importa son Los Urogallos. Son el Jose, la Susana, el Junior i el Gabi de TCR i Incrucificables. Son els millors. Pop, glam rock, paraules ben dites i una base rítmica que fa ganes de destrossar-se les mans de tant picar. Feia uns 8 anys que no tocaven i ara tornen a tocar, i son tan bons que no els cal recórrer al seu passat per ficar-nos a la butxaca. “Como un tigre” és una de les 3 cançons de Los Urogallos al 7” “Brindis, picnics i bongos beatniks”, el millor títol de disc de la història occidental recent. El comparteixen amb Las Chinchetas i l’edita Chin Chin Records Mundiales, que és LA discogràfica."

Springtime for OWNW

Jordi Garrigós Spring Hits:

Mrs Magician  - The Spells

"Els vaig conèixer fa poc gràcies al Joan Ferrús, que es veu que li havia passat en Ramon de les Males Herbes. Pop surfero i garatgero, “The Spells” va ser l’avançament del seu primer disc que va sortir l’any passat. Enganxat és poc."

Subdebs – Don’t Mess with us

"Vaig arribar-hi via el web de K Records però no hi ha gaire cosa d’ells per Internet. Van treure un cassete l’any 1999 i després desapareixen del món. Lo Fi del de sempre de K Records, immediatesa i raca-raca del bueno."

Toy Love – Swimming Pool

"Kiwi del que mola. Bueno, el Kiwi mola pràcticament tot. Captured Trucks va re-editar el seu primer disc, com amb part del catàleg Flying Nun. “Swimming Pool” la va recomanar en Kiko Amat i vaig ser fan instantani només escoltar-la."

Los Canguros  - El Día que vuelvas

"Una de les grans alegries d’aquest any és la reedició de Los Canguros per part dels amics de BCore. M’encanta com es va accelerant aquesta cançó, a part de la tornada imbatible que gasta. Un hit oblidat de la ciutat que hauria de sonar sempre."

The Housemartins – Happy Hour 

"És una cançó molt evident, però i què? Passen els anys i els Housemartins segueixen sent una de les bandes que trenca turmells de ballar. Sempre i en qualsevol circumstància. Si és per posar de festa em quedo amb aquesta cançó, encara que la meva preferida d’ells és “We’re not deep”, igual cauen les dues."

The Crookes – Backstreet Lovers

"La meva cançó de l’estiu passat. No conec casi res del grup, de fet vaig escoltar el seu nou disc i no em va agradar gens. Però “Backstreet Lovers” és una canço imbatible, tan lluminosa que t’has de posar ulleres de sol per escoltar-la."

The Style Council  - Walls Come Tumbling Dow

"No cal ni presentar-los. Tot i que soc bastant més fan dels Jam, els Style Council són un dels grans grups de sempre i les seves cançons destrossen pistes de ball des de fa un fotimer d’anys. Soul new-wave i en Weller en plena forma."

Vàlius – Crit

"A dia d’avui els Vàlius ja haurien de ser la teva banda preferida perquè, com diu en Quique, són els millors. Aquest és el primer senzill del seu primer disc i té totes les coses que més m’agraden: entren a la primera, són anfetamítics i depresius per igual i els encanta fotre crits i coros cervesa en mà."

La Célula Durmiente – La línea curva

"La banda més infravalorada del món. El geni del Colomo més punk i accelerat, que mola igual o més que quan fa de cantautor. De les millors cançons que s’han fet per ballar en aquest país."

Dexys Midnight Runners - Breaking Down the Walls of Heartache

"Una de les meves 5 bandes favorites. Només de pensar que veuré al Rowland d’aquí poc em cau una llàgrima per la galta. Segurament el millor grup del món."

                                                                                                                                                                                                                                                                               

 

Arnau Sabaté Spring Hits:

The Specials - Ghost Town 

"Recordo que quan era petit tenia un radiocasset negre. Era l'època dels cassets i tenia amics més grans que jo, o els meus germans que me'n grabaven, i a l'estiu me'ls escoltava a l'habitació, amb la finestra oberta mirant fixament a aquell radiocasset negre marca Sony ple d'enganxines. Aquesta cançó és la banda sonora de la meva joventut, i a dia d'avui encara em segueix posant els pèls de punta. Els The Specials descriuen, amb "Ghost Town", una ciutat fantasma assetjada per la violència originada per la Tatcher. Escoltant-la, a dia d'avui, ens n'adonem que el que descriu es pot seguir aplicant a la societat d'avui en dia. Per tant, és més vigent que mai! Two Tone meets New Wave meets els orígens del Dubstep (Kode9 n'ha fet un edit). A més a més, el disc el va produir Elvis Costello. Masses coses per una sola cançó."

The Adverts - Bored Teenagers

"The Adverts defineixen el que per mi és el so del punk anglès més pur, obviant algunes referències ineludibles quan parlem de punk, és clar. Mala hòstia, accent britànic i unes guitarres que amaguen un rerefons pop indiscutible. Aquesta cançó hauria de sonar cada dia per la ràdio."

Stiff Little Fingers - Alternative Ulster

"Stiff Little Fingers són el meu grup preferit, i sempre que em criden per posar música en algun local els punxo. Tan se val quina cançó posar, totes són la hòstia. Hi havia una època en la que escrivia més del que ho faig ara, i aleshores els hi vaig dedicar un article del qual me'n sento molt orgullós.

The Boys - First Time  

"Aquesta cançó és diu First Time, i descriu la situació d'un noi que coneix a una noia i se l'emporta a casa. Quan el noi li està abaixant els pantalons a la noia, aquesta li diu que és el primer cop i que no sap què fer. D'una història tan cutre però alhora tan entranyable en va sortir aquesta cançó. Això és punk, però d'esperit pop. Com que el punk, en realitat, no pot ser pop, hi ha qui en diu power-pop. La hòstia, vaja. És un dels singles que més m'estimo de la meva col·lecció."

Dead Boys - Sonic Reducer

"El punk, com a gènere, va nèixer simultàniament al Regne Unit i a Nordamèrica. El va inventar Déu. Dead Boys són el meu grup de punk nordamericà favor, i Sonic Reducer la meva cançó nordamericana de punk favorita. A més a més, Stiv Batros, que és el paio que canta, té molta classe i m'agradaria ser amic seu."

The Jam - Going Underground

"Em fa il·lusió que el Jordi hagi citat a en Paul Weller. Suposo que aquest és el nostre nexe d'unió més evident. Val a dir, tanmateix, que jo sóc més del Paul Weller de la primera època. Podria punxar qualsevol cançó dels The Jam."

A Certain Ratio - Shack Up

"A Certain Ratio tenen la capacitat d'orientar una sessió de punk cap a horitzons més ballables, i això és perquè els vuitanta molen més del que la gent es pensa. Deixem-nos estar de l'ortodòxia i obrim camí cap a nous horitzons. A partir d'ara tot sona a funk i a disco."

ESG - Dance

"ESG és post-punk no New Wave, un so molt novaiorquès. Sense ells, i les seves arrels del Bronx no haguès estat possible que haguèssin nascut grups com The Rapture o segells com DFA. Pareu tot el que estigueu fent i doneu-los-hi les gràcies."

Vibrators - Disco in Mosco

"Abans deia que Stiff Little Fingers són el meu grup favorit, doncs ells van treure el nom del seu grup d'una cançó dels Vibrators. Una cançó punk molt disco, i molt punk alhora."


El Gitano de Balaguer - Carajillo, canuto y ralla

"El Jordi aporta producte nacional, permeteu-me que jo us parli del Gitano de Balaguer, el Johnny Cash de Ponent. A les nostres comarques ens en riem de vosaltres, pixapins, que us foteu Ibuprufenos per vèncer el mal de cap. A les comarques de Lleida, nosaltres: Carajillo, canuto y ralla."

The Otto Show / The Intolerable Pressures of Modern Life

Viernes 10. La cita. Vuelve a Tarragona la fiesta de fiestas. Allí donde se baila bogaloo y northern soul, donde se mezcla italo-disco con twee-pop y donde se rinde homenaje a los héroes que en algún momento de nuestras vidas nos han salvado con sus canciones. Esos señores que una tarde de trabajo lograron la inspiración divina maxima al sumar acordes y melodia a una letra emocionante como pocas. A eso vamos, y vamos a beber combinados servidos con la maestria, savoir-faire y talante de la Groove crew. David Cobo añade una perla más al collar con otro poster de una saga que solo acabaremos cuando no tengamos mas ganas de bailar. Bailar con esos entusiastas del vinilo que son Napoleon Pincha y Miqui Puig. Dos hombres que fueron desterrados del cast de "Dos tontos muy tontos" por motivos obvios. Es este viernes, en el Groove Bar. Corran la voz, planchen sus blusas, lustren sus zapatos. Compren sus aditivos favoritos y vengan, solo eso. Una vez allí OLD WAVE NEW WAVE (división Tarragona) les dará el resto: la fiesta. Serán bienvenidos todos. Como siempre. Seremos una gran "tribu urbana". Se ruega puntualidad al inicio y final, vivamos nuestras vidas con respeto a las autoridades locales. OWNW recomienda un uso moderado de todo, o no.